A Occident venim d’una cultura en què dividim l’energia en trossos per aconseguir una veritat absoluta. Ho podem observar fàcilment en la medicina, en la qual es descomposa l’energia per trobar el nucli, el centre, i en la que allò important és l’objecte, no la persona. En canvi, Orient creu en una totalitat en què tot es relaciona. Totes les mirades són bones, tot forma part, accepto el que hi ha i em moc amb això. No hi ha oposats, sinó complementaris.
Sheng Nung ens parla del Tao, tot forma part d’un únic flux d’energia que es manifesta amb diferents intensitats i matisos.
Fu Shi cerca els orígens de totes les coses i segueix la seva existència fins al final, així comprèn la teoria de la vida i la mort. Detecta cicles, entre l’esplendor i l’esgotament, dels quals surten els cinc elements i en els que podem influir si ens hi anticipem.
Yu ens presenta el Pakua Yang, format pels vuit trigrames, més el centre.
Wu Zhou, al voltant dels anys 1000 aC, ens aporta els 64 hexagrames, que seran desenvolupats pel seu fill Wu. En els hexagrames hi ha representats tots els canvis possibles en la natura.
